Control de Qualitat que s'aplica a les dades procedents de les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA)

Tot seguit s’indiquen les diferents proves de qualitat que s’apliquen a les dades meteorològiques procedents de la XEMA. Aquests processos de control són jeràrquics i tenen certes especificitats en funció del tipus de variable i de la manera en que es mesuren.

1r Nivell – Rang Instrumental. Aquest primer control defineix uns extrems o llindars que no es poden excedir donades les especificitats tècniques i/o físiques de l’instrument. Qualsevol observació que sobrepassa aquests límits és qualificada com a errònia. La taula 1 mostra quins són aquests llindars per a cada variable:

 

Variable	Unitat	Rang (mín/màx)
Velocitat del vent	m/s	0/55
Direcció del vent	Graus	0/360
Temperatura	ºC	-30/46
Humitat relativa	%	0/106
Pressió atmosfèrica	hPa	700/1060
Precipitació (horària)	mm	0/200
Precipitació (semi-horària)	mm	0/100
Irradiància solar global	W m-2	-5/1400
Gruix de neu al terra	cm	0/4660
Temperatus superfície del mar	ºC	5/35

Taula 1. Valors màxims i mínims considerats com a extrems per a cada variable

2n Nivell – Coherència interna. Aquest control associa les dades de diferents variables mesurades simultàniament per validar una observació. Per exemple, si la velocitat del vent en un determinat període és igual a zero, la direcció del vent ha de ser nul·la. També, utilitza les dades de període (horàries o semihoràries) per qualificar una dada extrema com a coherent o no. Per exemple, la temperatura màxima extrema diària ha de ser sempre superior o igual a la dada periòdica més elevada.

3r Nivell – Coherència temporal. Aquest nivell detecta valors atípics en relació amb l’històric de dades emmagatzemat per a una variable i EMA. Analitza com s’han distribuït històricament els valors d’una variable, i es consideren dubtosos aquells que superen un cert llindar. Els valors d’una variable que superen 3 vegades la desviació estàndard, calculada per a cada mes i estació, es consideren dubtosos. El tècnic que exerceix el control de qualitat és qui els considera definitivament erronis o bons tot analitzant el comportament d’aquell mateix paràmetre i franja temporal en EMA properes.

Aquests procediments de control estan automatitzats i diàriament (durant la matinada) es llancen contra la base de dades, tot analitzant les 24 hores precedents al dia actual. Posteriorment el tècnic que exerceix el control de qualitat és qui caracteritza de manera definitiva la dada com a correcta. Per fer-ho utilitza diverses tècniques i mètodes de suport: obtenció de mapes d’isolínies on es representa la distribució espacial d’un determinat paràmetre (figura 1), representació gràfica de l’evolució temporal d’una variable (figura 2) o contrastació de les dades mesurades amb imatges de satèl·lit o, específicament per a la precipitació, d’imatges de radar (figura 3).

Figura 1. Mapa d’isolínies d’humitat relativa mitjana enregistrada a la XEMEC un dia qualsevol

 

Figura 2. Representació de l’evolució temporal de la variable temperatura

 

Figura 3. Imatge composada de radar i precipitació acumulada als pluviòmetres de la XEMEC el dia 24 d’agost de 2006