|
Nocions sobre la neu, les allaus i consells de seguretat
Evolució del mantell
nival | Les allaus | Allaus
de neu recent | Allaus de fusió
| Allaus de placa | Planificació
de l'itinerari | Una vegada sobre
el terreny | Observació de
l'estat de la neu | Interpretació de
sondeig i perfils estratigràfic | Observació
de les característiques del terreny | Observació
del temps | Traçat de l'itinerari
| En cas de signes d'alarma |
En cas de ser atrapats per una allau | Recerca
d'una víctima |
Evolució del mantell nival
L'estabilitat del mantell nival varia perquè aquest
evoluciona.
Efectivament, tan bon punt la neu comença a dipositar-se
a la superfície del sòl, i a vegades abans, comença
a transformar-se mitjançant un seguit de fenòmens físics
relacionats amb les condicions meteorològiques.
Aquestes transformacions no tan sols es produeixen en situacions
d'altes temperatures i fusió de la neu, sinó també
pel vent, per les baixes temperatures, per la insolació, etc. Les
transformacions consisteixen en la modificació de la mida i la
forma dels grans de neu.
El resultat és un mantell format per diferents capes
estratificades.
Segons les característiques de les successives capes
i l'evolució general del mantell nival, aquest pot esdevenir més
estable o més inestable i, en aquest últim cas, poden desencadenar-se
les allaus.
estratificació
de la neu 
Les Allaus
S'entén per allau el despreniment d'una massa de
neu, de dimensions i recorregut variables, en un pendent.
Segons el grau de cohesió i l'estat físic
de la neu, el tipus d'allau serà diferent. Una classificació
senzilla és la que distingeix els tres tipus següents:
- Allaus de neu recent
Es produeixen durant o poc després d'intenses nevades.
Aquestes allaus poden ser de neu seca (nevades amb temperatures
netament inferiors als 0ºC) o de neu humida (nevades amb
temperatures properes als 0ºC).
El desencadenament d'una allau de neu recent es produeix a causa
d'una pèrdua de cohesió de la capa superficial per
sobrecàrrega o per un augment de la temperatura durant
o poc després de la nevada.
Les allaus de neu seca són les temudes allaus de neu pols
que es produeixen durant les èpoques més fredes de l'hivern,
són molt ràpides i a la vegada molt destructives.
|
Vegeu alguns exemples d'allaus de neu
recent
|
 |
 |
 |
 |
 |
-
Allaus de fusió
Són degudes a la fusió del mantell nival quan la temperatura
de l'aire augmenta notablement per sobre dels 0ºC o en cas de pluja.
Són les típiques allaus de primavera, potser les més
conegudes, tot i que de vegades es poden produir a ple hivern en
períodes de calor.
La neu és humida i feixuga. La velocitat de lliscament
és lenta, però no per això deixen de ser
perilloses. De vegades, pot arribar a lliscar tot el gruix del mantell
fins al sòl, arrossegant fang, roques, arbres, matolls, etc.
Aquestes són les allaus de fons.
|
Vegeu alguns exemples d'aquests tipus
d'allaus
|
 |
 |
 |
 |
 |
-
Allaus de placa
Es produeixen per l'existència de discontinuïtats dins del
mantell nival. El resultat és el lliscament de les capes superiors,
que aparentment poden semblar estables, per damunt d'una capa de baixa
cohesió o una superficie de regel.
Un cas particular són les plaques de vent, capes dures
i fràgils formades per l'acumulació de la neu transportada
pel vent a les zones situades generalment a sotavent. En general les
cornises són un indicador de la presència d'una placa
vessant avall ( pot donar-se el cas de plaques no associades a cornises),
són d'un blanc molt mat, tenen una forma lenticular, grinyolen
quan s'hi passa per sobre i el pal d'esquí o piolet s'hi clava
molt bé. Aquestes allaus es produeixen en vessants oberts, sobretot
en zones convexes, i sovint pel pas d'una persona.
La fragilitat de les plaques i la desunió amb les capes inferiors
fan que actuïn com a trampes per als excursionistes i esquiadors,
el sobrepès dels quals, en passar-hi per damunt, actua com
a desencadenant de l'allau.
Les allaus de placa són les que provoquen més accidents
en aquest col.lectiu:el 70% dels accidents són deguts a
plaques de vent (dades de les temporades 86-87 a 96-97). Aquests
tipus d'allaus es poden produir en el transcurs de tota la temporada,
essent més perilloses durant les époques més
fredes de l'hivern.
|
Vegeu alguns exemples d'aquests tipus
d'allaus
|
|
|
|
|
|
Planificació de l'itinerari: L'EXCURSIÓ COMENÇA A
CASA!!!
S'ha de planificar l'itinerari abans de sortir de casa.
Els principals aspectes a tenir en compte són els següents:
- Consulta del Butlletí de Perill d'Allaus: estat
del mantell nival, perill d'allaus i tendència.
- Consulta de la predicció meteorològica:
estat i evolució del temps.
- Pensar l'itinerari sobre un mapa, tenint en compte els
possibles llocs perillosos i adaptar el recorregut a la situació de perill prevista, possibilitat de rutes alternatives, etc.
- Consultar les guies d'itineraris existents sobre la zona,
consulteu també a altres persones que coneguin la zona (guardes
de refugi, per ex.).
- Adapteu l'excursió a les dimensions del grup,
nivell físic i tècnic dels companys, material de què es disposa i el seu estat, etc.
Abans de sortir no hem d'oblidar, sobre tot, el material
bàsic de seguretat per persona: ARVA (aparell de recerca de víctimes
d'allaus), PALA i BASTONS SONDA.
Caldrà informar del lloc on es preveu realitzar l'itinerari.
En cas d'accident això facilitarà la recerca.
Al sortir posarem l'ARVA en emissió (previ control
del funcionament) encara que ens doni la sensació que no hi ha
perill.
Material
de seguretat 
Una vegada sobre el terreny
Durant el transcurs del nostre itinerari haurem d'anar observant
els diferents elements que poden afavorir el desencadenament de les allaus
(estat del mantell nival, característiques del terreny, evolució
del temps meteorològic). En tot moment, cal tenir una opinió
formada sobre les seguents qüestions:
- L'estat de la neu és prou estable o bé afavoreix la caiguda d'allaus?
- El sector que s'està creuant és una
zona d'allaus?
- El temps que està fent, cóm afecta l'estabilitat
de la neu?
Observació de l'estat de la neu
En cas de nevades recents hem de tenir en compte que:
- Amb 30-40 cm de neu recent el perill d'allaus és
localitzat als pendents més inclinats.
- Amb 50-60 cm de neu recent el perill és generalitzat
i es recomana no sortir a muntanya.
Tot i així factors com el vent, la temperatura
de l'aire i la superfície de la neu vella, poden fer que, amb
10-20 cm de neu recent, una situació pugui esdevenir crítica.
El gruix de neu recent el podem anar controlant clavant el bastó
fins arribar a les capes més dures de neu vella.
Cal detectar capes inestables dins del mantell per
a controlar les possibles plaques de vent. Clavant el bastó
notarem les capes inferiors més toves que les superiors. Els sorolls
sords ("woums"), que de vegades hem sentit sota els nostres
peus, són símptomes clars d'inestabilitat, així com
les fisures al mantell. L'aspecte regular i homogeni d'una sobreacumulació,
el color blanc mat i els grinyols que se senten en clavar-hi el piolet
o els grampons indiquen la presència de plaques de vent.
L'observació de caigudes espontànies d'allaus
durant l'excursió, siguin del tipus que siguin, són un important
signe d'alarma que no podem menysprear.
En situacions de calor, cal controlar el gruix de
la capa superficial de neu humida. Com més humida sigui la neu,
més probables són les allaus de fusió. Clavant el
bastó podrem mesurar el gruix de la neu humida amb baixa cohesió.
Test
del bastó 
Anàlisi de sondeigs per colpeig i perfils estratigràfics
El mantell nival és una superposició de capes
de neu corresponent a les distintes nevades que s'han produït al
llarg de la temporada. Cada capa o estrat de neu presenta unes característiques
morfològiques, termodinàmiques i mecàniques concretes.
Aquestes característiques són les que proporcionen al mantell
un determinat grau d'estabilitat i, per tant, condicionen la possibilitat
que puguin produir-se allaus. En funció dels elements meteorològics
(temperatura, precipitació, vent, humitat, etc.) el mantell nival
va evolucionant d'un estadi a un altre, variant per tant el seu grau d'estabilitat.
Els sondeigs per colpeix i els perfils estratigràfics
són com una radiografia del mantell nival. Permeten conèixer
l'estructura del mantell en un lloc i moment concrets. A partir d'ells,
junt amb les dades nivometeorològiques diàries, s'elaboren
els butlletins de predicció d'allaus.
El sondeig per colpeix consisteix en fer penetrar al mantell
una sonda amb una mida i un pes determinat (anomenada sonda Haefeli),
i calcular la resistència que ofereix a la penetració. La
resistència a la penetració dóna idea de la cohesió
de cada capa de neu. Posteriorment es realitza el perfil estratigràfic,
que consisteix en fer un tall vertical a la neu de manera que totes les
capes quedin a la vista i puguin ser descrites en detall (tipus i diàmetre
dels grans, humitat, duresa i densitat), i finalment s'efectua un perfil
de temperatura, mesurant aquest paràmetre cada 10 cm, des de la
superfície fins a la base del mantell. Amb les dades obtingudes
és possible localitzar punts dèbils en l'estratificació
del mantell nival, com per exemple plans de lliscament, capes inestables,
etc.
Realització d'un sondeig per colpeig.
|
Determinació dels grans de neu en el
perfil estratigràfic. |
Interpretació del sondeig per colpeig i del perfil
estratigràfic.
Al fer la representació gràfica conjunta del
sondeig per colpeig, el perfil estratigràfic i el perfil de temperatura,
permet visualitzar i relacionar entre si els resultats de cada una de
les observacions. Podem visualitzar les dades en tres apartats diferents:
- La localització. Ens localitza les observacions
geogràficament i en el temps. També hi ha informació
sobre les condicions meteorològiques i l'activitat d'allaus.
Aquestes dades estan representades a l'extrem inferior esquerre.
- La resistència a la penetració de la
sonda i la temperatura de la neu. A la part esquerra del gràfic
es representa el perfil de resistència que ofereix la neu a la
penetració de la sonda. Es mesura en Kgf (Kilogram força)
i es correspon amb l'eix inferior de les abscisses. La temperatura de
la neu es registra cada 10 cm i la corba de temperatures se superposa
als valors de resistència. En l'eix superior de les abscisses
es pot llegir el valor corresponent a la temperatura de la neu en ºC.
L'eix d'ordenades correspon a l'altura de la neu en cm.
- La descripció de les diferents capes de neu. En la part dreta del gràfic apareixen, per a cada capa de neu
individualitzada:
F: la forma dels grans presents.
Ø: diàmetre dels grans en mm.
D: duresa de cada capa, d'1 (mínima) a 5 (màxima).
U: humitat de cada capa, d'1 (mínima) a 5 (màxima).
e: densitat de cada capa (mesurat en kg/m3).
Representació del sondeig, el perfil estratigràfic
i el perfil de temperatures.
Anàlisi del perfil de resistències.
La interpretació de les dades, comença amb
l'observació del comportament general del perfil de resistències.
Poden distingir-se dos tipologies fonamentals:
- Perfils en els quals la resistència de la neu
augmenta progressivament, encara que de manera irregular, des de la
superfície del mantell nival fins a la base. Són estructures
generalment estables ja que la cohesió de la neu augmenta en
profunditat. En aquests casos cal distingir entre perfils amb una part
superficial de resistències inferiors a uns 5 Kgf (capa de resistència
molt dèbil i amb la qual cal tenir especial atenció) i
els que presenten la part superficial amb resistències superiors.
Una capa amb valors de resistència superiors als 50 Kgf es considera
ben consolidada.
 |
Situació a: part interna estable amb
una capa superficial
de baixa cohesió. |
- Un altre tipus de perfil bàsic és aquell
que presenta un comportament irregular de la resistència de la
neu, amb trams de resistència creixent i decreixent que s'alternen
al llarg del perfil. En aquests casos cal localitzar les zones de baixa
cohesió (resistències inferiors a uns 5 Kgf). Un comportament
decreixent de la resistència de la neu acostuma a ser un factor
d'inestabilitat. Normalment aquest tipus de perfils ens poden indicar
l'existència de plaques de vent, crostes de regel i capes amb
feble cohesió (resultat del metamorfisme d'alt gradient), etc.
 |
Situació b: capa de
baixa cohesió interna.
|
Anàlisi de les temperatures
La temperatura de l'interior del mantell nival permet conèixer
el valor del gradient vertical de temperatura i, per tant, els processos
de metamorfisme que s'estan produint a l'interior del mantell. Aquesta
dada és de gran importància per tal de precisar el grau
d'estabilitat en què es troba el mantell i també ens indica
com poden evolucionar els diferents nivells. Poden presentar-se tres situacions:
- El mantell nival es troba en la seva totalitat per sota
dels 0 ºC. Ens trobarem amb una neu freda i seca. El procés
de transformació que s'està produint és el metamorfisme
de neu seca, la seva intensitat dependrà del gradient de temperatura..
 |
Situació a: la temperatura del mantell
es troba per sota
dels 0 ºC: metamorfismes de la neu seca. |
- El mantell nival es troba totalment a 0 ºC. La neu
està humida i hi ha presència d'aigua líquida.
És un mantell en estat de fusió. El procés de transformació
és el metamorfisme de neu humida. Si la quantitat d'aigua líquida
es poca, es produirà un estat de relativa estabilitat atesa la
cohesió capil·lar que proporciona l'aigua que envolta
els cristalls. Pel contrari, si la presència d'aigua líquida
és notable, la inestabilitat del mantell serà acusada.
 |
Situació b: La temperatura
del mantell és de 0 ºC: metamorfismes de la neu humida.
|
- Si la part superior del mantell nival es troba a 0 ºC
i la part inferior a temperatura negativa, estem a l'inici del metamorfisme
de neu humida. Normalment correspon a la típica situació
d'inicis de primavera en la qual hi ha una lleugera humidificació
superficial durant el dia i un regel nocturn. El mantell es manté
estable mentre la quantitat d'aigua líquida no augmenti de forma
considerable.
 |
Situació c: La part superior del mantell
es troba a 0 ºC:
situació de primavera. |
Anàlisi del perfil estratigràfic
L'anàlisi del perfil estratigràfic consisteix
en dividir el mantell en parts homogènies, i així analitzar-ne
les característiques (tipus i mida de gra, humitat, duresa i densitat).
D'aquesta manera s'analitzen amb major detall les possibles inestabilitats
detectades en el sondeig i en el perfil de temperatures. Així,
per exemple:
- L'estabilitat d'una capa en superfície de neu
seca de baixa resistència dependrà del tipus de gra (neu
recent, agulles visibles, grans amb cares planes o gobelets), del gruix,
de la densitat i del tipus d'unió que mantingui amb la capa inferior.
- L'estabilitat d'un mantell amb certa cohesió
dependrà del tipus de gra (costra de regel o placa de vent).
En cas de ser una placa de vent caldrà avaluar la cohesió intergranular, la densitat i el tipus de capa sobre la que descansa
(grans de cares planes o gobelets, neu recent, etc.).
Mitjançant el perfil estratigràfic és
possible observar el tipus de contacte i el grau d'unió entre diferents
capes. Cal observar la possible existència de:
- Superfícies de contacte entre una capa de neu
vella i una de neu recent.
- Capes primes de dèbil cohesió (gobelets
o gebre de superfície coberta per neu recent) que formen discontinuïtats
entre capes de major resistència.
- Crostes de regel molt llises o capes de glaç.
Seguint aquestes pautes d'anàlisi, hom pot fer-se
una idea aproximada del grau d'estabilitat del mantell nivall en un sector
concret, per a una determinada orientació i cota. Depenent de la
pròpia experiència, pot arribar-se a estimar el perill natural
i accidental d'allaus.
Observació de les característiques del terreny
El pendent: La majoria d'allaus es produeixen entre
els 30 i 45 graus, per tant cal saber en tot moment en quin interval de
pendents ens trobem. Ho podem mesurar de manera senzilla i ràpida
mitjançant els bastons d'esquí.
L'orientació del vessant: atenció als
vessants situats a sotavent (generalment indicats per les cornises), perquè
són les zones on trobarem les plaques de vent. En cas de calor
(sobretot a la primavera i a partir del migdia) haurem d'evitar els vessants
sud, puix que són els vessants on amb més probabilitat es
produiran allaus de fusió.
El relleu: Atenció a les pales regulars i
zones convexes. Un terreny ondulat evita la formació de grans allaus.
La vegetació: Mentre que un bosc dens és
una zona segura, en un bosc esclarissat es poden produir allaus.
Observació pendent
L'observació del temps
El temps atmosfèric pot modificar ràpidament
la situació. Els elements que haurem de controlar són:
- Precipitacions: neu, pluja, la seva intensitat
(sobrecàrrega).
- Vent: força i direcció (formació de plaques).
- Temperatura: actual i evolució probable
(fusió).
- Visibilitat: n'hi ha d'haver prou per a escollir
bé l'itinerari.
- Boira: humidificació del mantell.
|
El vent dóna indicis per detectar la formació de plaques
de vent.
|
|
|
|
Traçat de l'itinerari
Circulem sempre per zones segures:
- Per carenes i lloms, difícilment ens caurà
una allau de més amunt.
- Les zones ventades (situades a sobrevent), malgrat que
sempre hi haurà menys neu.
- Zones de relleu ondulat abans que per zones de gran pendent.
- El bosc proporciona ancoratges al mantell. És
preferible un bosc dens abans que un bosc esclarissat.
Evitarem les zones potencialment perilloses:
- Pendents més drets dels vessants i zones
convexes, on la tensió dins del mantell nival és major.
- Vessants a sotavent, sovint indicats per la presència
de cornises (possibles plaques de vent).
Continuament haurem d'estar a l'aguait sobre l'estat de
la neu, el terreny per on passem i el que ens envolta , el temps meteorològic,
el grup i l'horari.
|
Compareu la diferència de perill d'allaus dels següents
itineraris:
|
 |
 |
 |
 |
En cas de signes d'alarma
- Respectarem una distància de seguretat (almenys
10 m a l'ascens).
- En cas de pujar o baixar ho farem per la línea
de màxim pendent i, si cal, ens traurem els esquís.
- Al descens evitarem caigudes (tot i que no sempre ho
aconseguim!).
- Abans de travessar un vessant sospitós buscarem
una ruta alternativa. En cas que no sigui possible, ho farem per la
zona més alta possible d'un en un, mentre el grup espera en lloc
segur. Ens descordarem les corretges dels esquís, ens traurem
les corretges dels pals i un tirant de la motxilla i ens taparem el
nas i la boca amb un mocador.
| Vegeu l'exemple de dues progressions per
una pala: |
|
|
|
En cas de ser atrapats per una allau
- Cal mantenir la calma i intentar-ne fugir pel lateral
més proper.
- En cas de no poder-ne fugir, intentarem alliberar-nos
dels esquís i bastons i mantenir-nos a la superfície mitjançant
moviments natatoris.
- Si l'allau ens colga adoptarem la postura d'una bola
i quan notem que s'atura, amb el braç davant de la cara i els
genolls intentarem fer una cambra d'aire.
Recerca d'una víctima
Inmediatament els companys hauran de trobar la víctima
al més ràpidament possible. Es posaran tots els ARVA
en recepció i, mentre un membre del grup dirigeix l'operació
des de fora i vigila que no caiguin més allaus, els restants començaran
la recerca a partir del punt de desaparició de la víctima,
observant a la vegada possibles indicis superficials.
No podem perdre temps anant a buscar ajut fins que haguem
localitzat la víctima.
És molt important practicar el rescat amb ARVA; si
hi ha un accident, no es pot improvisar.
En el següent esquema podeu veure com es realitza la
recerca d'una víctima per part dels seus propis companys (sistema
de recerca en creu amb ARVA).
Fotografia d'un antic
rescat 
|
